notícies

L’Ajuntament obre al barri de Torre Baró el segon centre d’atenció odontològica gratuïta per a persones vulnerables

L’Ajuntament obre al barri de Torre Baró el segon centre d’atenció odontològica gratuïta per a persones vulnerables

15/04/2021 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

Amb la posada en marxa del nou local s’incrementen un 33% les hores setmanals d’aquest servei pioner i es guanya en proximitat sobretot pel veïnat de Nou Barris, Sant Andreu i Horta – Guinardó

En dos anys i mig el dentista per a persones vulnerables ha atès 2.080 veïns i veïnes derivades pels Serveis Socials municipals i ha realitzat més de 15.000 visites

El barri de Torre Baró compta des d’aquest mes d’abril amb un nou centre d’atenció odontològica gratuïta per a persones vulnerables. L’obertura del nou local ha permès incrementar les hores d’atenció del dentista un 33%, fins a les 121 hores setmanals, mentre que les hores per a procediments d’higiene dental han augmentat un 50%, fins a les 56 hores setmanals. La nova consulta està ubicada al número 3 de la plaça dels Eucaliptus i suposa també una major proximitat pel veïnat dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Horta – Guinardó, que representen el 37% de les persones que es van atendre l’any passat. El primer punt es va inaugurar a finals de 2018 a les instal·lacions de l’antiga mútua municipal ubicada al número 127 del carrer Viladomat. El servei compta hores d’ara amb una inversió municipal anual d’uns 950.000 euros (+25% amb l’obertura del nou punt) i atendrà exclusivament persones derivades des dels Serveis Socials municipals que necessiten un tractament odontològic.

Des de la posada en marxa d’aquest servei pioner, entre el mes de novembre de 2018 i el passat mes de març de 2021, el dentista per a persones en situació de vulnerabilitat ha atès 2.080 pacients, que han rebut 15.039 visites en total. Els tractaments que han rebut aquestes persones són 5.664 obturacions, 453 endodòncies, 1.669 pròtesis (1.003 de parcials i 666 completes) i 713 higienes i 1.746 raspats o curetatges, que impliquen una higiene intensiva amb ús d’anestèsia local. Del total de persones ateses durant l’any 2020 el 54,3% han estat dones, el 53,5% tenia entre 45 i 64 anys (el 27,3% tenia menys de 44 anys i el 19,2% en tenia 65 o més) i per districtes destaca que el 20% vivia a Nou Barris, el 18% a Ciutat Vella i el 13% a Sant Martí. De fet, gràcies al rodatge i expertesa que ha anat acumulant el servei i malgrat l’esclat de la pandèmia de Covid-19 i els confinaments associats, l’any passat es van atendre 1.369 persones del total de 2.080 que s’han atès des de la posada en marxa del servei. Totes aquestes persones han estat derivades per part de professionals vinculats amb el treball social: el 76,2% des d’algun dels 40 Centres de Serveis Socials, el 18,5% des d’algun servei social especialitzat i el 5,2% des d’algun Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències.

El dentista per a persones vulnerables va ser la primera passa que va fer l’Ajuntament de Barcelona en la seva estratègia per garantir cobertura odontològica a la població barcelonina que, per motius estrictament econòmics, té dificultats per accedir als principals tractaments odontològics, una situació que afecta com a mínim al 12% de la població de Catalunya. En tot cas, no n’és l’única, com demostra la previsió d’obrir una clínica de dentista municipal oberta al conjunt de la ciutadania durant l’any 2022. En paral·lel, el Parlament de Catalunya va aprovar a finals de la legislatura passada la Llei 12/2020 de l’atenció pública de la salut bucodental per ampliar la cartera de salut pública, tot i que encara està pendent el seu desplegament.

Aquesta estratègia municipal per garantir l’atenció odontològica independentment de la situació econòmica de cadascú es completa igualment amb la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu per atendre fins a 150 infants i 500 persones adultes en situació de sensellarisme l’any, un dispositiu de recent obertura que ja ha realitzat 220 visites a 72 persones diferents; així com amb la signatura d’un altre conveni ara fa prop d’un any amb l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD®) per atendre amb preus reduïts les persones vulnerables que siguin usuàries de la Targeta Rosa o bé de la Targeta Barcelona Solidària, una via per la qual s’han atès fins el passat mes de febrer 366 persones.

Nou Barris destinará 20 millones a “recuperar y fortalecer su economía” hasta 2024

Nou Barris destinará 20 millones a “recuperar y fortalecer su economía” hasta 2024

02/04/2021 | www.europapress.es

El distrito de Nou Barris (Barcelona) invertirá más de 20 millones para «recuperar y fortalecer su economía», según el Plan de Desarrollo Económico y Comercial 2021-2024 aprobado el jueves por el plenario del distrito, ha explicado el Ayuntamiento de Barcelona en un comunicado este viernes.

El plan apuesta por el desarrollo económico de proximidad, por poner en valor los activos y las oportunidades que ofrece el distrito, además de por hacer emerger sectores estratégicos como la tecnología, las industrias creativas y la alimentación sostenible.

La medida del consistorio también incluye el Plan específico dedicado al comercio de proximidad, que contiene 8 líneas estratégicas y 17 objetivos que se desglosan en una serie de acciones que se irán actualizando durante los siguientes tres años.

Además, el plan contiene tres ejes transversales para «promocionar políticas económicas con perspectiva de género, para reconocer y corresponsabilizar los trabajos de cura y para fomentar la integración intercultural».

El objetivo del conjunto de acciones es consolidar un modelo de promoción económica que «se acerque a las necesidades actuales del territorio y minimice la distancia entre ciudadanía y recursos públicos» y contribuya a resolver retos y reducir desigualdades socioeconómicas.

Fem feminisme, fem polítiques per millorar la vida de totes

Fem feminisme, fem polítiques per millorar la vida de totes

Fer feminisme és fer polítiques per combatre la desigualtat de gènere i fer mesures per combatre la feminització de la pobresa. Fer feminisme és treballar per a que les persones trans tinguin accés a una feina digna, crear un servei de canguratge municipal i una unitat per combatre el tràfic d’éssers humans.

Fer feminisme és posar en marxa polítiques feministes transversals que ampliïn els marges de decisió de les dones. Potenciar les competències digitals en un àmbit que, fins ara, ha estat dominat pels homes. Cuidar a les dones que cuiden, garantir un habitatge digne a aquelles dones que han patit violència masclista i fer-les sentir segures i empoderades.

Fer feminisme és trencar el sostre de vidre, tenir una institució paritària i treballar per la igualtat d’oportunitats; és assegurar les necessitats més bàsiques de les qui més pateixen les conseqüències d’un sistema patriarcal que sovint deixa fora el 50% de la població. Fer feminisme és, també, acompanyar els homes en el seu camí cap a unes relacions més sanes i en una nova masculinitat.

Fem Feminisme és la nova campanya de Barcelona en Comú pel 8M. Perquè volem una ciutat més justa, una ciutat que acompanya i que cuida, que treballa de manera transversal i amb més recursos per empoderar les dones que hi viuen.

Perquè fer feminisme és de sentit comú.

Filadora | Cultura. Convocatòria oberta

Filadora | Cultura. Convocatòria oberta

Filadora és un programa de suport econòmic a iniciatives de la societat civil organitzada que lluitin per la transformació social, política i econòmica cap a un model més just, equitatiu i solidari, impulsat per Barcelona en Comú. Saber-ne més

Aquesta edició està dedicada a donar suport econòmic a projectes culturals que dibuixin una Barcelona postcovid més resilient, justa i sostenible, amb un màxim de 25.000 € per projecte. Llegeix les bases

Barcelona presenta l’informe: “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona”

Barcelona presenta l’informe: “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona”

21/01/2021 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

Descarregar informe “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona. 2020

L’Ajuntament de Barcelona enquesta 2.542 ciutadans i ciutadanes per analitzar la bretxa digital a la ciutat així com l’impacte de la pandèmia en els usos de les tecnologies de la informació i la comunicació

La immensa majoria de la ciutadania, un 92%, viu en llars connectades a internet i només un 8% de les llars no disposen de connexió a la xarxa

En quatre anys, les llars de renda baixa han incrementat el seu nivell de connexió del 75 al 91%, reduint a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades ha pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància però només el 43,7% de les persones que viuen en zones de renda baixa van poder teletreballar

Pel que fa a l’educació online, un 73,2% de l’alumnat menor de 16 anys ha pogut estudiar de manera telemàtica durant el confinament però un 26,8% no ha pogut fer-ho. Les dificultats per seguir l’educació en línia ha sigut majors entre les famílies de renda baixa

En els darrers quatre anys, els usos que més han crescut han sigut els cursos de formació, que s’han triplicat (del 13,5 al 48%), les cites o consultes mèdiques, que s’han doblat (del 35 al 70%), la realització de tràmits amb l’administració (del 42 al 75%),) i la compra-venda de béns o serveis (del 53 al 76%)

Llum verda al Pla de Mobilitat Urbana 2024

Llum verda al Pla de Mobilitat Urbana 2024

14/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

La Comissió d’Ecologia Urbanisme Infraestructures i Mobilitat ha aprovat inicialment el Pla de Mobilitat Urbana 2024, el full de ruta en matèria de mobilitat a la ciutat pels propers quatre anys
El pla concreta un total de 60 línies d’actuació i més de 300 mesures per assolir una mobilitat més sostenible, segura i saludable i es fixa l’objectiu que al 2024 un 81,52% dels desplaçaments es facin a peu, en transport públic o en bicicleta
El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i fa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat inicialment el Pla de Mobilitat Urbana 2024. Ho ha fet amb els vots a favor del Govern municipal (Barcelona en Comú i PSC), l’abstenció d’ERC i Cs  i els vots en contra de JxCat,  PP i Barcelona pel canvi.

A partir d’ara s’obre un període d’exposició pública durant el qual es podran presentar les al·legacions corresponents. Posteriorment, el PMU s’haurà de portar a aprovació definitiva al plenari del Consell Municipal. El document que s’ha portat a votació s’ha debatut amb les associacions que integren el Pacte per la Mobilitat i altres entitats de la ciutat.

El Pla de Mobilitat Urbana 2024 es marca quatre reptes principals que passen per oferir respostes en l’àmbit de les necessitats de mobilitat de les persones i les mercaderies: garantir el dret a la mobilitat; vetllar per la salut i la seguretat de les persones; contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica i comercial; i combatre la crisi climàtica i millorar la qualitat de l’aire. El pla actua en cinc grans àmbits: mobilitat segura, sostenible, saludable, equitativa i mobilitat intel·ligent i proposa arribar al següent repartiment modal al 2024:

  • Desplaçaments a peu: passar del 34,35% al 35,27% de quota modal.
  • Desplaçaments en transport públic: passar del 37,33% al 41,25% de quota modal.
  • Desplaçaments en bicicleta: passar del 2,28% al 5% de quota modal.
  • Desplaçaments en vehicle privat: passar del 26,04% quota modal al 18,48%.

El PMU aposta per incrementar la quota dels desplaçaments en modes sostenibles: a peu (+7,5%), en transport públic (+15,7%) i en bicicleta (+129,4%), i reduir els que es fan en vehicle privat (-25,6%). Amb aquest repartiment modal, un 81,52% dels desplaçaments es farien a peu, en transport públic o en bicicleta,  assolint la xifra més alta d’etapes realitzades amb mitjans sostenibles.

Per aconseguir-ho es concreten un total de 60 línies d’actuació, amb més de 300 mesures específiques per dur a terme en els propers anys, que bàsicament se centren en:

  • Afavorir els desplaçaments amb modes sostenibles.
  • Reduir els desplaçaments ineficients o contaminants.
  • Regular i millorar l’eficiència de la mobilitat essencial.

El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i fa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície. Entre les accions destaquen:

  • En l’àmbit dels vianants: eliminar progressivament aparcaments de motos i carrils bici en voreres; augmentar amb 32 km els carrers per a vianants; millorar la vigilància i control de la disciplina a les voreres; instal·lar ascensors i escales mecàniques accessibles a l’espai públic; eliminar tots els obstacles en els espais destinats a vianants (pals, armaris, etc.); restringir i reduir la mobilitat rodada als entorns dels centres escolars, almenys en els horaris d’entrada i sortida.
  • En l’àmbit del transport públic: millorar l’eficiència de la xarxa de bus, racionalitzant els recursos en base a la demanda de cada línia i revisant trajectes; analitzar la xarxa de cap de setmana per donar un millor servei al client en base als seus moviments; incrementar 67 nous km de carril bus; elaborar una proposta d’ordenació d’autobusos supramunicipals i de creació d’estacions d’autobusos; impulsar Park&Ride amb connexió al transport públic en origen; analitzar la transformació de les línies de bus de barri a bus a demanda; completar línies senceres amb busos zero-emissions; implantar el pla de millora de l’oferta de metro millorant la freqüència de pas;  prioritzar i impulsar actuacions crítiques del pla de rodalies; desenvolupar una app pública del taxi; estudiar el sistema de microparades de forma generalitzada.
  • En l’àmbit de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal: incrementar la xarxa actual de carrils bici en un 40%; incloure un carril <30 km/h als carrers de tres o més carrils de circulació, per fomentar la compatibilitat amb la bici; estudiar l’ampliació del nombre de bicicletes elèctriques del Bicing en funció de la demanda; desenvolupar el pla estratègic d’aparcament segur de bicicleta a la ciutat.
  • En l’àmbit de la distribució urbana de mercaderies (DUM): estudiar la modulació del temps d’estacionament a l’ÀreaDum en funció del tipus d’activitat de distribució que es realitzi; impulsar la implantació de microplataformes logístiques de distribució d’última milla com a mínim una a cada districte de la ciutat;  promoure la càrrega i descàrrega nocturna amb vehicles silenciosos; potenciar el sistema de consignes o Click&Collect (alternatives per reduir els lliuraments a domicili); estudiar i promoure mesures tarifàries i/o fiscals per reduir l’impacte ambiental de la DUM (“taxa d’última milla”, “taxa e-commerce”); analitzar la sinistralitat en l’àmbit DUM i promoure mesures per minimitzar-la.
  • En l’àmbit del vehicle privat:  intensificar les actuacions sobre les zones de concentració i punts de risc de sinistres; implantar la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat, excepte a les vies de connectivitat, fomentar i prioritzar l’ús de vehicles més sostenibles i menys sorollosos, preferentment elèctrics i alternativament GLP o GNC; assolir un 80% de la flota municipal elèctrica el 2024;  incrementar els punts de recàrrega per vehicles elèctrics (60 punts de recàrrega ràpida);  desenvolupar i implementar l’Estratègia d’Aparcament de la ciutat; estendre la regulació de l’AREA a tota la ciutat fins assolir el 90% de les places regulades en calçada; potenciar una xarxa d’aparcaments amb serveis a la mobilitat més diversificats (bicicletes, motos, DUM, vehicle elèctric i vehicle compartit).
  • En l’àmbit de les noves tecnologies: estendre els serveis de vehicles compartits a l’àmbit metropolità. (turismes, motos i bicicletes), amb la respectiva ampliació de llicències; implementar la incorporació de sistemes automàtics de control de la indisciplina viària (Ex: radar, radar pedagògic, radars de tram, foto-vermell, càmeres, etc.); introduir la vídeo-denúncia als busos per tal d’identificar i multar als vehicles que facin infraccions a les parades i als carrils bus.

Atesa l’excepcionalitat que s’està vivint amb la COVID-19, l’Ajuntament de Barcelona farà una revisió d’aquí un any de la situació de la mobilitat a la ciutat per tal d’avaluar si cal ajustar les mesures.

El document complet es pot consultar en aquest enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/12/PMU-abstract-final-Premsa-20201201-v1-lowres.pdf

La moneda ciutadana REC torna a circular en els 10 barris de l’Eix Besòs per incentivar la compra als petits comerços de proximitat

La moneda ciutadana REC torna a circular en els 10 barris de l’Eix Besòs per incentivar la compra als petits comerços de proximitat

07/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

Amb la campanya LI TOCA AL BARRI, qualsevol persona que es descarregui l’aplicació mòbil del REC i faci un canvi mínim inicial de 50 euros a 50 RECS rebrà un 15% addicional de les compres que faci amb els RECS canviats

S’espera que l’impacte econòmic sigui aproximadament de prop d’entre 800.000 i 1 milió d’euros en global amb una mitjana d’entre 4.000 i 6.600 euros per a cada petit comerç de proximitat.

LI TOCA AL BARRI pretén també oferir als comerços i parades de mercats municipals acompanyament i assessorament per a l’enfortiment dels seus vincles amb el territori, i instruments, i eines per maximitzar la promoció i la visibilitat d’aquests establiments

La moneda ciutadana REC circula en els 10 barris de l’Eix Besós amb la campanya LI TOCA AL BARRI. La iniciativa neix per revitalitzar i reforçar el comerç de proximitat i els mercats, fomentar la transformació digital d’aquests establiments i contribuir a millorar la capacitat de compra dels veïns i veïnes. Qualsevol persona que es descarregui l’aplicació mòbil del REC i faci un canvi d’euros a RECS rebrà un 15% addicional de les compres que faci amb els RECS canviats. Els 10 barris són Ciutat Meridiana, Vallbona, Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, La Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme.

Així, la partida municipal per a les bonificacions serà de 100.000 euros, que tindran un impacte mínim estimat de facturació total de 770.000 euros. A banda, s’estima que el 27% d’aquests RECS tornaran a circular després de la primera compra pels mateixos barris i, per tant, més de 200.000 RECS reincideixin en la dinamització del comerç i mercats.  Això implica uns ingressos d’entre 4000 i 6600 euros de mitjana per a cada un dels 150-200 comerços que es preveu que hi participin.

Amb la campanya de bonificacions, LI TOCA AL BARRI pretén també oferir als comerços i parades de mercats municipals acompanyament i assessorament per a l’enfortiment dels seus vincles amb el territori, i instruments i eines per maximitzar la promoció i la visibilitat d’aquests establiments.

El projecte LI TOCA AL BARRI, que tindrà una durada fins al 31 de juliol de 2021 o fins a l’esgotament de les bonificacions, és una continuïtat de l’arrencada de la moneda ciutadana REC en el mateix àmbit geogràfic en el marc del projecte europeu BMINCOME, que es va implementar entre setembre de 2018 i novembre de 2019.

El REC és una moneda exclusivament digital, complementària i paritària a l’euro, que es pot fer servir fàcilment amb l’aplicació mòbil disponible a Apple Store i Google Play. El nom del REC (les sigles del nom signifiquen Recurs Econòmic Ciutadà) s’inspira en el Rec Comtal, un canal que neix de l’aqüífer del Besòs, i que des de fa més de mil anys ha fecundat els barris del Besòs, la plana i la ciutat de Barcelona. A través del REC, es busca que els diners es quedin i circulin al territori per tal de fomentar l’economia i les relacions de proximitat, que els barris siguin econòmicament i socialment vitals. La moneda ciutadana té diversos avantatges:

  • Per a la persona consumidora, és una forma de pagament segur, instantani i sense costos: els pagaments no tenen cap cost i es realitzen de manera fàcil, segura i ràpida. A més, en el context actual, amb la campanya LI TOCA AL BARRI amb els teus RECS te n’endús un 15% més!
  • Per a la persona comerciant, augmenta la facturació: els RECS només circulen entre els comerços del territori adherits a la xarxa. I dona a conèixer el teu comerç a través de l’aplicació del REC, per atraure més clientela.

En la primera fase d’implementació del REC hi van participar uns 160 comerços i serveis de proximitat i parades de mercats municipals, que aquell període van rebre de mitjana uns 5.600 RECS cada un, i que van expressar un molt alt nivell de satisfacció amb el projecte tan per part de les consumidores participants com dels comerços (92% i 88% respectivament). En aquesta fase es va aconseguir una tassa de recirculació del REC que va arribar al 33% i segons un estudi de La universitat Pompeu Fabra va generar un generar un augment del impacte econòmic de la despesa pública en comparació amb altres mesures similars del 54%.

En l’actual situació de crisi sanitària i econòmica generada per la Covid19, LI TOCA AL BARRI pretén reforçar el teixit comercial d’aquesta zona de la ciutat a més de donar suport a veïns i veïnes dels barris, que han vist minvat el seu poder adquisitiu.

LI TOCA AL BARRI és un projecte de l’Ajuntament de Barcelona, amb finançament de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Política Alimentària i Pla de Barris, i  que executa l’associació Novact sota el lideratge de Barcelona Activa.

El REC neix per dinamitzar el comerç i els serveis de proximitat; una nova mesura innovadora per aconseguir fidelitzar clients i evitar la desertització dels barris. L’objectiu és afavorir que els diners es quedin en el territori per tal de fomentar l’economia, el comerç i les relacions de proximitat. Es una de les mesures de les polítiques per promoure el desenvolupament econòmic de proximitat de Barcelona Activa articulat al voltant dels Plans de Desenvolupament Econòmic de districte i de diferents programes amb impacte a bona part de la ciutat com els Punts de Defensa de Drets Laborals, els Punts d’Atenció a l’Activitat Econòmica, els Baixos de Protecció Oficial o la convocatòria de subvencions Impulsem el que Fas amb 127 projectes i 2,7M d’euros.

Forma part del Pla de Barris de Barcelona, que té per objectiu el combat contra les desigualtats entre els barris de la ciutat. Aquesta moneda ciutadana és una de les accions que es treballen en l’àmbit de l’activitat econòmica, en especial atenció en l’eix Besòs, que té per objectiu el foment de l’ocupació i l’impuls econòmic a través de formacions, comerç i iniciatives empresarials.