Barcelona presenta l’informe: “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona”

Barcelona presenta l’informe: “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona”

21/01/2021 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

Descarregar informe “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona. 2020

L’Ajuntament de Barcelona enquesta 2.542 ciutadans i ciutadanes per analitzar la bretxa digital a la ciutat així com l’impacte de la pandèmia en els usos de les tecnologies de la informació i la comunicació

La immensa majoria de la ciutadania, un 92%, viu en llars connectades a internet i només un 8% de les llars no disposen de connexió a la xarxa

En quatre anys, les llars de renda baixa han incrementat el seu nivell de connexió del 75 al 91%, reduint a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades ha pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància però només el 43,7% de les persones que viuen en zones de renda baixa van poder teletreballar

Pel que fa a l’educació online, un 73,2% de l’alumnat menor de 16 anys ha pogut estudiar de manera telemàtica durant el confinament però un 26,8% no ha pogut fer-ho. Les dificultats per seguir l’educació en línia ha sigut majors entre les famílies de renda baixa

En els darrers quatre anys, els usos que més han crescut han sigut els cursos de formació, que s’han triplicat (del 13,5 al 48%), les cites o consultes mèdiques, que s’han doblat (del 35 al 70%), la realització de tràmits amb l’administració (del 42 al 75%),) i la compra-venda de béns o serveis (del 53 al 76%)

Nou Casal de Joves de Prosperitat

Nou Casal de Joves de Prosperitat

Finalitza l’any amb la licitació de construcció del nou Casal de Joves de Prosperitat i reurbanització dels entorns.

Amb l’esforç de totes plegades, tot i els inconvenients, finalment les joves gaudiran d’un nou esai històricament reivindicat.

Les joves aconseguiran un nou edifici de 1.347,38 metres quadrats, de planta baixa més un pis. El futur casal inclou oficines, aules per als tallers, una sala polivalent, bucs d’assaig i un plató. Feia dos anys que els joves i les entitats del barri ja havien definit el nou equipament en un concurs d’idees amb molta participació. A banda d’ampliar els espais, els joves també tindran un casal amb unes instal·lacions adaptades a les activitats i tallers que organitzen, amb espais insonoritzats.

 

 

El transport públic de l’àrea de Barcelona mantindrà les mateixes tarifes durant el 2021

El transport públic de l’àrea de Barcelona mantindrà les mateixes tarifes durant el 2021

21/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

El Consell d’Administració de l’ATM opta per no modificar-les malgrat que el dèficit provocat per la pandèmia es preveu que arribi als 750M€
La caducitat dels títols adquirits el 2020 s’amplia fins el 31 de desembre del 2021

El Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità ha decidit aquest dilluns, 21 de desembre, mantenir les tarifes del transport públic per al proper 2021. En aquest sentit, també s’ha optat per no modificar l’oferta de títols, que seguirà sent la mateixa que durant el 2020.

La decisió del Consell d’Administració de l’ATM s’ha pres malgrat que el dèficit provocat per la covid-19 es preveu que arribi als 750M€ el 2021. Aquest any 2020, la demanda global a la xarxa de transport públic haurà estat inferior al 54% dels valors previs a la pandèmia, i l’ATM preveu que el 2021 se situï entre el 68 i el 80%.

El manteniment de les tarifes permetrà ampliar la caducitat dels títols adquirits durant el 2020, que no caducaran fins el 31 de desembre del 2021. En el cas de la T-verda, la T-16 i la T-compensació covid, mantindran la data de caducitat pròpia de cada títol.

Acord per al pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Barcelona

Acord per al pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Barcelona

20/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

El Govern municipal i el grup municipal d’ERC han tancat un acord que permetrà l’aprovació del pressupost municipal de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2021, amb l’objectiu d’incrementar la resposta social a la crisi generada per la Covid-19 i donar un impuls per ajudar a reorientar l’economia de la ciutat

A banda de comprometre’s a liderar, des de Barcelona i conjuntament amb la Generalitat i el món municipal una reforma legislativa per millorar el finançament local, i promoure canvis per fer més eficient la gestió municipal i els seus recursos i serveis, l’acord subscrit preveu un potent paquet de mesures concretes que ascendeixen a l’entorn de 300 milions d’euros i que formaran part d’un pressupost municipal extraordinari, gràcies a la flexibilització fiscal permesa per Europa i aprovada a Madrid. Aquestes mesures quedaran recollides en el pressupost definitiu que se sotmetrà a votació del Plenari del proper dimecres 23 de desembre, el darrer de l’any.

El Govern municipal i ERC han acordat una sèrie de mesures centrades en “4R”: Reforç, Redistribució, Recuperació i Reconversió. Per això es comptarà amb un fons específic de reforç dels serveis públics destinat a la infància, l’educació, l’atenció a les persones vulnerables, les polítiques d’habitatge i un notable reforç dels projectes de proximitat que desenvolupen els districtes.

El pacte contempla també noves partides i increments pressupostaris vinculats al suport del teixit productiu, posant l’accent en la formació i reciclatge dels professionals, plans d’ocupació i fons específics de suport als sectors econòmics més castigats per la crisi, així com també inversions destinades a la reactivació de l’economia local i la petita i mitjana empresa.

Globalment, el pressupost que es portarà a debat i aprovació del Plenari del Consell Municipal ascendeix a més de 3.200 milions d’euros, el més elevat de la història de l’Ajuntament.

El Govern i el grup municipal d’ERC han establert un mecanisme de seguiment i avaluació de les mesures acordades, que es farà efectiu a través d’una comissió de seguiment.

Aquí us podeu descarregar el document acordat per a l’aprovació del pressupost municipal del 2021.

 

Llum verda al Pla de Mobilitat Urbana 2024

Llum verda al Pla de Mobilitat Urbana 2024

14/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

La Comissió d’Ecologia Urbanisme Infraestructures i Mobilitat ha aprovat inicialment el Pla de Mobilitat Urbana 2024, el full de ruta en matèria de mobilitat a la ciutat pels propers quatre anys
El pla concreta un total de 60 línies d’actuació i més de 300 mesures per assolir una mobilitat més sostenible, segura i saludable i es fixa l’objectiu que al 2024 un 81,52% dels desplaçaments es facin a peu, en transport públic o en bicicleta
El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i fa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat inicialment el Pla de Mobilitat Urbana 2024. Ho ha fet amb els vots a favor del Govern municipal (Barcelona en Comú i PSC), l’abstenció d’ERC i Cs  i els vots en contra de JxCat,  PP i Barcelona pel canvi.

A partir d’ara s’obre un període d’exposició pública durant el qual es podran presentar les al·legacions corresponents. Posteriorment, el PMU s’haurà de portar a aprovació definitiva al plenari del Consell Municipal. El document que s’ha portat a votació s’ha debatut amb les associacions que integren el Pacte per la Mobilitat i altres entitats de la ciutat.

El Pla de Mobilitat Urbana 2024 es marca quatre reptes principals que passen per oferir respostes en l’àmbit de les necessitats de mobilitat de les persones i les mercaderies: garantir el dret a la mobilitat; vetllar per la salut i la seguretat de les persones; contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica i comercial; i combatre la crisi climàtica i millorar la qualitat de l’aire. El pla actua en cinc grans àmbits: mobilitat segura, sostenible, saludable, equitativa i mobilitat intel·ligent i proposa arribar al següent repartiment modal al 2024:

  • Desplaçaments a peu: passar del 34,35% al 35,27% de quota modal.
  • Desplaçaments en transport públic: passar del 37,33% al 41,25% de quota modal.
  • Desplaçaments en bicicleta: passar del 2,28% al 5% de quota modal.
  • Desplaçaments en vehicle privat: passar del 26,04% quota modal al 18,48%.

El PMU aposta per incrementar la quota dels desplaçaments en modes sostenibles: a peu (+7,5%), en transport públic (+15,7%) i en bicicleta (+129,4%), i reduir els que es fan en vehicle privat (-25,6%). Amb aquest repartiment modal, un 81,52% dels desplaçaments es farien a peu, en transport públic o en bicicleta,  assolint la xifra més alta d’etapes realitzades amb mitjans sostenibles.

Per aconseguir-ho es concreten un total de 60 línies d’actuació, amb més de 300 mesures específiques per dur a terme en els propers anys, que bàsicament se centren en:

  • Afavorir els desplaçaments amb modes sostenibles.
  • Reduir els desplaçaments ineficients o contaminants.
  • Regular i millorar l’eficiència de la mobilitat essencial.

El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i fa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície. Entre les accions destaquen:

  • En l’àmbit dels vianants: eliminar progressivament aparcaments de motos i carrils bici en voreres; augmentar amb 32 km els carrers per a vianants; millorar la vigilància i control de la disciplina a les voreres; instal·lar ascensors i escales mecàniques accessibles a l’espai públic; eliminar tots els obstacles en els espais destinats a vianants (pals, armaris, etc.); restringir i reduir la mobilitat rodada als entorns dels centres escolars, almenys en els horaris d’entrada i sortida.
  • En l’àmbit del transport públic: millorar l’eficiència de la xarxa de bus, racionalitzant els recursos en base a la demanda de cada línia i revisant trajectes; analitzar la xarxa de cap de setmana per donar un millor servei al client en base als seus moviments; incrementar 67 nous km de carril bus; elaborar una proposta d’ordenació d’autobusos supramunicipals i de creació d’estacions d’autobusos; impulsar Park&Ride amb connexió al transport públic en origen; analitzar la transformació de les línies de bus de barri a bus a demanda; completar línies senceres amb busos zero-emissions; implantar el pla de millora de l’oferta de metro millorant la freqüència de pas;  prioritzar i impulsar actuacions crítiques del pla de rodalies; desenvolupar una app pública del taxi; estudiar el sistema de microparades de forma generalitzada.
  • En l’àmbit de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal: incrementar la xarxa actual de carrils bici en un 40%; incloure un carril <30 km/h als carrers de tres o més carrils de circulació, per fomentar la compatibilitat amb la bici; estudiar l’ampliació del nombre de bicicletes elèctriques del Bicing en funció de la demanda; desenvolupar el pla estratègic d’aparcament segur de bicicleta a la ciutat.
  • En l’àmbit de la distribució urbana de mercaderies (DUM): estudiar la modulació del temps d’estacionament a l’ÀreaDum en funció del tipus d’activitat de distribució que es realitzi; impulsar la implantació de microplataformes logístiques de distribució d’última milla com a mínim una a cada districte de la ciutat;  promoure la càrrega i descàrrega nocturna amb vehicles silenciosos; potenciar el sistema de consignes o Click&Collect (alternatives per reduir els lliuraments a domicili); estudiar i promoure mesures tarifàries i/o fiscals per reduir l’impacte ambiental de la DUM (“taxa d’última milla”, “taxa e-commerce”); analitzar la sinistralitat en l’àmbit DUM i promoure mesures per minimitzar-la.
  • En l’àmbit del vehicle privat:  intensificar les actuacions sobre les zones de concentració i punts de risc de sinistres; implantar la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat, excepte a les vies de connectivitat, fomentar i prioritzar l’ús de vehicles més sostenibles i menys sorollosos, preferentment elèctrics i alternativament GLP o GNC; assolir un 80% de la flota municipal elèctrica el 2024;  incrementar els punts de recàrrega per vehicles elèctrics (60 punts de recàrrega ràpida);  desenvolupar i implementar l’Estratègia d’Aparcament de la ciutat; estendre la regulació de l’AREA a tota la ciutat fins assolir el 90% de les places regulades en calçada; potenciar una xarxa d’aparcaments amb serveis a la mobilitat més diversificats (bicicletes, motos, DUM, vehicle elèctric i vehicle compartit).
  • En l’àmbit de les noves tecnologies: estendre els serveis de vehicles compartits a l’àmbit metropolità. (turismes, motos i bicicletes), amb la respectiva ampliació de llicències; implementar la incorporació de sistemes automàtics de control de la indisciplina viària (Ex: radar, radar pedagògic, radars de tram, foto-vermell, càmeres, etc.); introduir la vídeo-denúncia als busos per tal d’identificar i multar als vehicles que facin infraccions a les parades i als carrils bus.

Atesa l’excepcionalitat que s’està vivint amb la COVID-19, l’Ajuntament de Barcelona farà una revisió d’aquí un any de la situació de la mobilitat a la ciutat per tal d’avaluar si cal ajustar les mesures.

El document complet es pot consultar en aquest enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/12/PMU-abstract-final-Premsa-20201201-v1-lowres.pdf

La moneda ciutadana REC torna a circular en els 10 barris de l’Eix Besòs per incentivar la compra als petits comerços de proximitat

La moneda ciutadana REC torna a circular en els 10 barris de l’Eix Besòs per incentivar la compra als petits comerços de proximitat

07/12/2020 | Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona

Amb la campanya LI TOCA AL BARRI, qualsevol persona que es descarregui l’aplicació mòbil del REC i faci un canvi mínim inicial de 50 euros a 50 RECS rebrà un 15% addicional de les compres que faci amb els RECS canviats

S’espera que l’impacte econòmic sigui aproximadament de prop d’entre 800.000 i 1 milió d’euros en global amb una mitjana d’entre 4.000 i 6.600 euros per a cada petit comerç de proximitat.

LI TOCA AL BARRI pretén també oferir als comerços i parades de mercats municipals acompanyament i assessorament per a l’enfortiment dels seus vincles amb el territori, i instruments, i eines per maximitzar la promoció i la visibilitat d’aquests establiments

La moneda ciutadana REC circula en els 10 barris de l’Eix Besós amb la campanya LI TOCA AL BARRI. La iniciativa neix per revitalitzar i reforçar el comerç de proximitat i els mercats, fomentar la transformació digital d’aquests establiments i contribuir a millorar la capacitat de compra dels veïns i veïnes. Qualsevol persona que es descarregui l’aplicació mòbil del REC i faci un canvi d’euros a RECS rebrà un 15% addicional de les compres que faci amb els RECS canviats. Els 10 barris són Ciutat Meridiana, Vallbona, Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, La Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme.

Així, la partida municipal per a les bonificacions serà de 100.000 euros, que tindran un impacte mínim estimat de facturació total de 770.000 euros. A banda, s’estima que el 27% d’aquests RECS tornaran a circular després de la primera compra pels mateixos barris i, per tant, més de 200.000 RECS reincideixin en la dinamització del comerç i mercats.  Això implica uns ingressos d’entre 4000 i 6600 euros de mitjana per a cada un dels 150-200 comerços que es preveu que hi participin.

Amb la campanya de bonificacions, LI TOCA AL BARRI pretén també oferir als comerços i parades de mercats municipals acompanyament i assessorament per a l’enfortiment dels seus vincles amb el territori, i instruments i eines per maximitzar la promoció i la visibilitat d’aquests establiments.

El projecte LI TOCA AL BARRI, que tindrà una durada fins al 31 de juliol de 2021 o fins a l’esgotament de les bonificacions, és una continuïtat de l’arrencada de la moneda ciutadana REC en el mateix àmbit geogràfic en el marc del projecte europeu BMINCOME, que es va implementar entre setembre de 2018 i novembre de 2019.

El REC és una moneda exclusivament digital, complementària i paritària a l’euro, que es pot fer servir fàcilment amb l’aplicació mòbil disponible a Apple Store i Google Play. El nom del REC (les sigles del nom signifiquen Recurs Econòmic Ciutadà) s’inspira en el Rec Comtal, un canal que neix de l’aqüífer del Besòs, i que des de fa més de mil anys ha fecundat els barris del Besòs, la plana i la ciutat de Barcelona. A través del REC, es busca que els diners es quedin i circulin al territori per tal de fomentar l’economia i les relacions de proximitat, que els barris siguin econòmicament i socialment vitals. La moneda ciutadana té diversos avantatges:

  • Per a la persona consumidora, és una forma de pagament segur, instantani i sense costos: els pagaments no tenen cap cost i es realitzen de manera fàcil, segura i ràpida. A més, en el context actual, amb la campanya LI TOCA AL BARRI amb els teus RECS te n’endús un 15% més!
  • Per a la persona comerciant, augmenta la facturació: els RECS només circulen entre els comerços del territori adherits a la xarxa. I dona a conèixer el teu comerç a través de l’aplicació del REC, per atraure més clientela.

En la primera fase d’implementació del REC hi van participar uns 160 comerços i serveis de proximitat i parades de mercats municipals, que aquell període van rebre de mitjana uns 5.600 RECS cada un, i que van expressar un molt alt nivell de satisfacció amb el projecte tan per part de les consumidores participants com dels comerços (92% i 88% respectivament). En aquesta fase es va aconseguir una tassa de recirculació del REC que va arribar al 33% i segons un estudi de La universitat Pompeu Fabra va generar un generar un augment del impacte econòmic de la despesa pública en comparació amb altres mesures similars del 54%.

En l’actual situació de crisi sanitària i econòmica generada per la Covid19, LI TOCA AL BARRI pretén reforçar el teixit comercial d’aquesta zona de la ciutat a més de donar suport a veïns i veïnes dels barris, que han vist minvat el seu poder adquisitiu.

LI TOCA AL BARRI és un projecte de l’Ajuntament de Barcelona, amb finançament de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Política Alimentària i Pla de Barris, i  que executa l’associació Novact sota el lideratge de Barcelona Activa.

El REC neix per dinamitzar el comerç i els serveis de proximitat; una nova mesura innovadora per aconseguir fidelitzar clients i evitar la desertització dels barris. L’objectiu és afavorir que els diners es quedin en el territori per tal de fomentar l’economia, el comerç i les relacions de proximitat. Es una de les mesures de les polítiques per promoure el desenvolupament econòmic de proximitat de Barcelona Activa articulat al voltant dels Plans de Desenvolupament Econòmic de districte i de diferents programes amb impacte a bona part de la ciutat com els Punts de Defensa de Drets Laborals, els Punts d’Atenció a l’Activitat Econòmica, els Baixos de Protecció Oficial o la convocatòria de subvencions Impulsem el que Fas amb 127 projectes i 2,7M d’euros.

Forma part del Pla de Barris de Barcelona, que té per objectiu el combat contra les desigualtats entre els barris de la ciutat. Aquesta moneda ciutadana és una de les accions que es treballen en l’àmbit de l’activitat econòmica, en especial atenció en l’eix Besòs, que té per objectiu el foment de l’ocupació i l’impuls econòmic a través de formacions, comerç i iniciatives empresarials.